Entrevista amb Cuidem Benimaclet
Interview with Cuidem Benimaclet
VAL
COL·LECTIU VIRIDIAN: Com naix la Plataforma Cuidem Benimaclet i quins objectius té?
JUANAN, membre de Cuidem Benimaclet (C.B.): En la plataforma participen diferents col·lectius del barri i veïnes a nivell particular que decideixen unir forces a partir del setembre del 2018 davant l’amenaça imminent del desenvolupament d’un pla urbanístic que preveu l’edificació de més de 1.300 habitatges als terrenys que limiten amb l’anomenada Ronda Nord. El principal objectiu de la plataforma inicialment va ser frenar el desenvolupament d’aquest pla urbanístic, mitjançant diferents estratègies. D’una banda, hem plantejat alternatives viables des del punt de vista jurídic i des de la perspectiva de l’ecologia urbana. D’altra banda, s’han desenvolupat accions directes al carrer, fent xarxa amb el veïnat per generar consciència sobre l’amenaça real que representava el PAI. Amb el temps, el col·lectiu ha anat reflexionant també sobre problemàtiques relacionades amb la ciutat i, amb la incorporació a la xarxa EntreBarris, hem començat a tractar temes vinculats al dret a l’habitatge, a la mercantilització de l’espai públic, al problema de la pujada dels lloguers o als desnonaments. Totes aquestes qüestions lamentablement s’han agreujat amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19.
C.V.: Després d'alçar-se l'estat d'alarma vinculat a la pandèmia el relat dominant proposa la tornada a una “nova normalitat”. Què és per a vosaltres la “normalitat”? I a quina “normalitat” us agradaria tornar?
C.B.: És una pregunta àmplia, però podem vincular-la al nostre context específic. Abans de la pandèmia, la nostra plataforma s’oposava a una normalitat “prèvia” lligada a un sistema econòmic basat en el creixement extensiu i l’expansió constant. Uns dels àmbits en els quals es poden observar directament les repercussions d’aquest sistema és la gestió del territori, on la tendència a urbanitzar i construir genera, entre altres conseqüències, la pèrdua de sòl fèrtil. També qüestionàvem el concepte del barri com un espai en què tot es pot mercantilitzar: el patrimoni, els carrers, la vida en comú, l’habitatge, etc. Ens agradaria transitar cap a una nova normalitat en la qual la construcció responga a necessitats reals, i no a finalitats especulatives. Una normalitat en la qual les persones puguen accedir a un habitatge digne. També ens agradaria que el disseny de les ciutats posara en valor la infraestructura verda com un element que pot millorar la nostra quotidianitat, com ha quedat palès en aquesta pandèmia. Els espais oberts haurien d’entendre’s com a llocs en els quals es pot desenvolupar la vida en comú. Fent referència als principis de l’ecofeminisme, seria desitjable crear una societat en què siga normal protegir la vida, el patrimoni cultural i el territori.
C.V.: De quina manera pot la crisi (ambiental, sanitària, econòmica, etc.) que vivim ajudar-nos a concebre altres futurs possibles? Com podem repensar el model de ciutat i les formes de convivència en el context urbà?
C.B.: En primer lloc, creiem que el confinament (sense voler idealitzar-lo, perquè ha sigut una experiència molt dura per a moltes persones) ens ha permès reflexionar sobre els espais en què vivim, tant els públics o comuns com els domèstics o privats. Hem vist com, per raons productivistes, és a dir, amb la intenció de maximitzar els beneficis econòmics d’un bé com és el sòl, s’han dissenyat, construït (i, més tard, subdividit i arrendat) habitatges que no tenien en compte les necessitats humanes ni allò que, des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, es denomina “l’àmbit reproductiu”. D’altra banda, els espais comuns dins dels blocs de cases són llocs quasi totalment desaprofitats, tant a nivell ambiental (s’hi podrien fer cobertes verdes o instal·lar plaques solars, per exemple), com a nivell social, perquè es podrien fer servir per generar comunitat. D’altra banda, aquesta crisi pot ajudar-nos a repensar també els models d’espai públic. Per a què serveixen tantes places dures, sense cap mena de vegetació, que són tan comunes a les nostres ciutats, quan el confinament ens ha mostrat que apreciem i fins i tot enyorem els espais verds? Caldria revisar també el disseny dels jardins, sovint molt sectoritzats i en els quals la interacció entre les persones i la biodiversitat és mínima. A més, ens sembla important repensar la mobilitat. Per exemple, a Benimaclet el flux de cotxes que caracteritza la Ronda Nord és molt problemàtic i insostenible. Des del nostre punt de vista, es podria reconfigurar aquest espai de la ronda reduint la velocitat dels vehicles, creant connexions transversals per als vianants, potenciant el carril bici... i generar així un lloc més amable, en el qual les prioritats no siguen únicament la velocitat i la línia recta, que són les que han inspirat els dissenys fins ara. Però, no podem oblidar que no partim d’un paper en blanc: que el territori, malgrat que ens pese, ja ha sigut modificat i que, potser, no cal imposar-hi una capa nova, sinó treballar partint del que ara hi ha i anar construint, amb calma i en col·lectiu, noves respostes als problemes heretats d’èpoques anteriors. Així mateix, creiem que hi ha hagut alguns esforços des dels governs locals per a impulsar la mobilitat sostenible, però es necessitarien mesures encara més valentes per a guanyar terreny al cotxe.
C.V.: Fa unes setmanes la vostra plataforma ha organitzat una manifestació/celebració a la plaça i pels carrers del barri. En què consistia? Com podem reinventar les estratègies d'acció ciutadana al barri i a les ciutats en temps de pandèmia?
C.B.: El passat 16 de juliol, vam organitzar una roda de premsa al matí a la plaça de Benimaclet per celebrar el “no” de l’Ajuntament de València a la proposta de PAI de Metrovacesa. Allí vam defensar una vegada més la desclassificació com a solució legal i viable, com sosté un informe recent de la Universitat de València*. A la vesprada vam fer un recorregut pel barri fins a arribar al Jardí Lluerna, un espai verd que hem habilitat i que cuidem col·lectivament, on es va llegir un manifest. També vam crear un punt d’informació a la plaça sobre el procés participatiu de planificació Repensem Benimaclet, en el qual la nostra plataforma participa activament. Vam poder crear una atmosfera de convivència amb música i interacció social, alhora que adoptàvem les mesures sanitàries de prevenció. Potser no es tracta d’estratègies noves de participació ciutadana, però creiem que l’apropiació simbòlica de la plaça i del jardí Lluerna pot ser una manera de reivindicar una altra visió per al nostre barri. Aquest últim lloc és particularment significatiu, perquè no sols s’hi ha creat un espai verd allà on altres volen construir edificis, sinó que també l’estan autogestionant els veïns i veïnes de la plataforma. A més, ens sembla molt positiu veure que no cal programar esdeveniments perquè el jardí siga usat pels habitants. Reapropiar-se d’espais que estan erms, que són el resultat d’un model especulatiu obsolet, té moltíssim de valor.
C.V.: Tal vegada, més que no generar fórmules noves, és important construir continuïtat. El vostre moviment i les seues reivindicacions continuen presents i visibles, malgrat la pandèmia i del distanciament social. Quines són les línies d’acció futures de la plataforma?
C.B.: Un dels projectes que tenim al cap és plantar arbres fruiters en algunes zones interessades pel PAI en col·laboració amb el col·lectiu Grama, que continua la labor iniciada pel banc d'aliments de Benimaclet. La idea és aprofitar espais en desús per a produir aliment per a les persones que puguen necessitar-ne. A més, seguim implicades en el procés participatiu Repensem Benimaclet perquè es tinguen en consideració les nostres visions sobre la planificació del barri.
----------
Seguint aquest enllaç trobareu més informació sobre l'informe.
COL·LECTIU VIRIDIAN: Com naix la Plataforma Cuidem Benimaclet i quins objectius té?
JUANAN, membre de Cuidem Benimaclet (C.B.): En la plataforma participen diferents col·lectius del barri i veïnes a nivell particular que decideixen unir forces a partir del setembre del 2018 davant l’amenaça imminent del desenvolupament d’un pla urbanístic que preveu l’edificació de més de 1.300 habitatges als terrenys que limiten amb l’anomenada Ronda Nord. El principal objectiu de la plataforma inicialment va ser frenar el desenvolupament d’aquest pla urbanístic, mitjançant diferents estratègies. D’una banda, hem plantejat alternatives viables des del punt de vista jurídic i des de la perspectiva de l’ecologia urbana. D’altra banda, s’han desenvolupat accions directes al carrer, fent xarxa amb el veïnat per generar consciència sobre l’amenaça real que representava el PAI. Amb el temps, el col·lectiu ha anat reflexionant també sobre problemàtiques relacionades amb la ciutat i, amb la incorporació a la xarxa EntreBarris, hem començat a tractar temes vinculats al dret a l’habitatge, a la mercantilització de l’espai públic, al problema de la pujada dels lloguers o als desnonaments. Totes aquestes qüestions lamentablement s’han agreujat amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19.
C.V.: Després d'alçar-se l'estat d'alarma vinculat a la pandèmia el relat dominant proposa la tornada a una “nova normalitat”. Què és per a vosaltres la “normalitat”? I a quina “normalitat” us agradaria tornar?
C.B.: És una pregunta àmplia, però podem vincular-la al nostre context específic. Abans de la pandèmia, la nostra plataforma s’oposava a una normalitat “prèvia” lligada a un sistema econòmic basat en el creixement extensiu i l’expansió constant. Uns dels àmbits en els quals es poden observar directament les repercussions d’aquest sistema és la gestió del territori, on la tendència a urbanitzar i construir genera, entre altres conseqüències, la pèrdua de sòl fèrtil. També qüestionàvem el concepte del barri com un espai en què tot es pot mercantilitzar: el patrimoni, els carrers, la vida en comú, l’habitatge, etc. Ens agradaria transitar cap a una nova normalitat en la qual la construcció responga a necessitats reals, i no a finalitats especulatives. Una normalitat en la qual les persones puguen accedir a un habitatge digne. També ens agradaria que el disseny de les ciutats posara en valor la infraestructura verda com un element que pot millorar la nostra quotidianitat, com ha quedat palès en aquesta pandèmia. Els espais oberts haurien d’entendre’s com a llocs en els quals es pot desenvolupar la vida en comú. Fent referència als principis de l’ecofeminisme, seria desitjable crear una societat en què siga normal protegir la vida, el patrimoni cultural i el territori.
C.V.: De quina manera pot la crisi (ambiental, sanitària, econòmica, etc.) que vivim ajudar-nos a concebre altres futurs possibles? Com podem repensar el model de ciutat i les formes de convivència en el context urbà?
C.B.: En primer lloc, creiem que el confinament (sense voler idealitzar-lo, perquè ha sigut una experiència molt dura per a moltes persones) ens ha permès reflexionar sobre els espais en què vivim, tant els públics o comuns com els domèstics o privats. Hem vist com, per raons productivistes, és a dir, amb la intenció de maximitzar els beneficis econòmics d’un bé com és el sòl, s’han dissenyat, construït (i, més tard, subdividit i arrendat) habitatges que no tenien en compte les necessitats humanes ni allò que, des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, es denomina “l’àmbit reproductiu”. D’altra banda, els espais comuns dins dels blocs de cases són llocs quasi totalment desaprofitats, tant a nivell ambiental (s’hi podrien fer cobertes verdes o instal·lar plaques solars, per exemple), com a nivell social, perquè es podrien fer servir per generar comunitat. D’altra banda, aquesta crisi pot ajudar-nos a repensar també els models d’espai públic. Per a què serveixen tantes places dures, sense cap mena de vegetació, que són tan comunes a les nostres ciutats, quan el confinament ens ha mostrat que apreciem i fins i tot enyorem els espais verds? Caldria revisar també el disseny dels jardins, sovint molt sectoritzats i en els quals la interacció entre les persones i la biodiversitat és mínima. A més, ens sembla important repensar la mobilitat. Per exemple, a Benimaclet el flux de cotxes que caracteritza la Ronda Nord és molt problemàtic i insostenible. Des del nostre punt de vista, es podria reconfigurar aquest espai de la ronda reduint la velocitat dels vehicles, creant connexions transversals per als vianants, potenciant el carril bici... i generar així un lloc més amable, en el qual les prioritats no siguen únicament la velocitat i la línia recta, que són les que han inspirat els dissenys fins ara. Però, no podem oblidar que no partim d’un paper en blanc: que el territori, malgrat que ens pese, ja ha sigut modificat i que, potser, no cal imposar-hi una capa nova, sinó treballar partint del que ara hi ha i anar construint, amb calma i en col·lectiu, noves respostes als problemes heretats d’èpoques anteriors. Així mateix, creiem que hi ha hagut alguns esforços des dels governs locals per a impulsar la mobilitat sostenible, però es necessitarien mesures encara més valentes per a guanyar terreny al cotxe.
C.V.: Fa unes setmanes la vostra plataforma ha organitzat una manifestació/celebració a la plaça i pels carrers del barri. En què consistia? Com podem reinventar les estratègies d'acció ciutadana al barri i a les ciutats en temps de pandèmia?
C.B.: El passat 16 de juliol, vam organitzar una roda de premsa al matí a la plaça de Benimaclet per celebrar el “no” de l’Ajuntament de València a la proposta de PAI de Metrovacesa. Allí vam defensar una vegada més la desclassificació com a solució legal i viable, com sosté un informe recent de la Universitat de València*. A la vesprada vam fer un recorregut pel barri fins a arribar al Jardí Lluerna, un espai verd que hem habilitat i que cuidem col·lectivament, on es va llegir un manifest. També vam crear un punt d’informació a la plaça sobre el procés participatiu de planificació Repensem Benimaclet, en el qual la nostra plataforma participa activament. Vam poder crear una atmosfera de convivència amb música i interacció social, alhora que adoptàvem les mesures sanitàries de prevenció. Potser no es tracta d’estratègies noves de participació ciutadana, però creiem que l’apropiació simbòlica de la plaça i del jardí Lluerna pot ser una manera de reivindicar una altra visió per al nostre barri. Aquest últim lloc és particularment significatiu, perquè no sols s’hi ha creat un espai verd allà on altres volen construir edificis, sinó que també l’estan autogestionant els veïns i veïnes de la plataforma. A més, ens sembla molt positiu veure que no cal programar esdeveniments perquè el jardí siga usat pels habitants. Reapropiar-se d’espais que estan erms, que són el resultat d’un model especulatiu obsolet, té moltíssim de valor.
C.V.: Tal vegada, més que no generar fórmules noves, és important construir continuïtat. El vostre moviment i les seues reivindicacions continuen presents i visibles, malgrat la pandèmia i del distanciament social. Quines són les línies d’acció futures de la plataforma?
C.B.: Un dels projectes que tenim al cap és plantar arbres fruiters en algunes zones interessades pel PAI en col·laboració amb el col·lectiu Grama, que continua la labor iniciada pel banc d'aliments de Benimaclet. La idea és aprofitar espais en desús per a produir aliment per a les persones que puguen necessitar-ne. A més, seguim implicades en el procés participatiu Repensem Benimaclet perquè es tinguen en consideració les nostres visions sobre la planificació del barri.
----------
Seguint aquest enllaç trobareu més informació sobre l'informe.
ENG
VIRIDIAN COLLECTIVE: How was the Cuidamos Benimaclet Platform born and what objectives does it have?
JUANAN, member of Cuidem Benimaclet (C.B.): Different neighborhood groups and neighbors at an individual level participate in the platform and decide to join forces starting in September 2018 in the face of the imminent threat of the development of an urban plan that foresees the construction of more than 1,300 homes to the land that borders the so-called Ronda Norte. The main objective of the platform initially was to stop the development of this urban plan, through different strategies. On the one hand, we have proposed viable alternatives from a legal point of view and from the perspective of urban ecology. On the other hand, direct actions have been developed in the street, networking with the neighborhood to raise awareness about the real threat that the PAI represented. Over time, the group has also been reflecting on problems related to the city and, with the incorporation into the *EntreBarris network, we have begun to address issues related to the right to housing, the commercialization of public space, the problem of rising rents or evictions. All of these issues have unfortunately been exacerbated by the arrival of the COVID-19 pandemic.
C.V.: After the state of alarm linked to the pandemic was lifted, the dominant narrative proposes a return to a “new normal.” What is “normality” for you? And what “normality” would you like to return to?
C.B.: It's a broad question, but we can link it to our specific context. Before the pandemic, our platform opposed a “previous” normality linked to an economic system based on extensive growth and constant expansion. One of the areas in which the repercussions of this system can be directly observed is the management of the territory, where the tendency to urbanize and build generates, among other consequences, the loss of fertile soil. We also questioned the concept of the neighborhood as a space in which everything can be commercialized: heritage, streets, life in common, housing, etc. We would like to move towards a new normal in which construction responds to real needs, and not to speculative purposes. A normality in which people can access decent housing. We would also like the design of cities to value green infrastructure as an element that can improve our daily lives, as has been evident in this pandemic. Open spaces should be understood as places in which common life can develop. Referring to the principles of ecofeminism, it would be desirable to create a society in which it is normal to protect life, cultural heritage and territory.
C.V.: In what way can the crisis (environmental, health, economic, etc.) that we are experiencing help us conceive other possible futures? How can we rethink the city model and the forms of coexistence in the urban context?
C.B.: First of all, we believe that confinement (without wanting to idealize it, because it has been a very hard experience for many people) has allowed us to reflect on the spaces in which we live, both public or common and domestic or private. We have seen how, for productivist reasons, that is, with the intention of maximizing the economic benefits of an asset such as land, housing has been designed, built (and, later, subdivided and rented) that did not take into account the needs humanities nor what, from the perspective of feminist urbanism, is called “the reproductive sphere.” On the other hand, the common spaces within the housing blocks are almost totally wasted places, both on an environmental level (green roofs could be made or solar panels installed, for example), and on a social level, because they could be used to generate community. On the other hand, this crisis can also help us rethink public space models. What are so many hard squares, without any type of vegetation, that are so common in our cities, when confinement has shown us that we appreciate and even long for green spaces? It would also be necessary to review the design of the gardens, which are often highly sectorized and in which the interaction between people and biodiversity is minimal. Furthermore, we think it is important to rethink mobility. For example, in Benimaclet the flow of cars that characterizes the Ronda Norte is very problematic and unsustainable. From our point of view, this space of the ring could be reconfigured by reducing the speed of vehicles, creating transversal pedestrian connections, promoting the bicycle lane... and thus generating a friendlier place, in which the priorities are not only speed and the straight line, which are what have inspired the designs so far. But, we cannot forget that we are not starting from a blank paper: that the territory, despite the fact that it weighs on us, has already been modified and that, perhaps, we do not have to impose a new layer, but rather work from what there is now. build, calmly and collectively, new responses to the problems inherited from previous times. Likewise, we believe that there have been some efforts by local governments to promote sustainable mobility, but even more courageous measures would be needed to gain ground over the car.
C.V.: A few weeks ago your platform organized a demonstration/celebration in the square and through the streets of the neighborhood. What did it consist of? How can we reinvent citizen action strategies in the neighborhood and in cities in times of pandemic?
C.B.: On July 16, we organized a press conference in the morning in Benimaclet Square to celebrate the “no” of the Valencia City Council to *Metrovacesa's PAI proposal. There we once again defended declassification as a legal and viable solution, as maintained by a recent report from the University of Valencia*. In the afternoon we took a tour of the neighborhood until we reached the Skylight Garden, a green space that we have enabled and that we collectively care for, where a manifesto was read. We also created an information point in the square about the participatory planning process Repensamos Benimaclet, in which our platform actively participates. We were able to create an atmosphere of coexistence with music and social interaction, while adopting preventive health measures. Perhaps these are not new strategies for citizen participation, but we believe that the symbolic appropriation of the plaza and the Tragaluz garden can be a way to claim another vision for our neighborhood. This last place is particularly significant, because not only has a green space been created where others want to build buildings, but it is also being self-managed by the residents of the platform. Furthermore, we find it very positive to see that events do not have to be scheduled so that the garden can be used by the inhabitants. Reappropriating vacant spaces, which are the result of an obsolete speculative model, has a lot of value.
C.V.: Perhaps, more than not generating new formulas, it is important to build continuity. Your movement and its demands continue to be present and visible, despite the pandemic and social distancing. What are the future lines of action of the platform?
C.B.: One of the projects we have in mind is to plant fruit trees in some areas interested in the PAI in collaboration with the *Grama collective, which continues the work started by the Benimaclet food bank. The idea is to take advantage of unused spaces to produce food for people who may need it. In addition, we continue to be involved in the participatory process We Rethink Benimaclet so that our visions on the planning of the neighborhood are taken into consideration.
----------
By following this link you will find more information about the report.
VIRIDIAN COLLECTIVE: How was the Cuidamos Benimaclet Platform born and what objectives does it have?
JUANAN, member of Cuidem Benimaclet (C.B.): Different neighborhood groups and neighbors at an individual level participate in the platform and decide to join forces starting in September 2018 in the face of the imminent threat of the development of an urban plan that foresees the construction of more than 1,300 homes to the land that borders the so-called Ronda Norte. The main objective of the platform initially was to stop the development of this urban plan, through different strategies. On the one hand, we have proposed viable alternatives from a legal point of view and from the perspective of urban ecology. On the other hand, direct actions have been developed in the street, networking with the neighborhood to raise awareness about the real threat that the PAI represented. Over time, the group has also been reflecting on problems related to the city and, with the incorporation into the *EntreBarris network, we have begun to address issues related to the right to housing, the commercialization of public space, the problem of rising rents or evictions. All of these issues have unfortunately been exacerbated by the arrival of the COVID-19 pandemic.
C.V.: After the state of alarm linked to the pandemic was lifted, the dominant narrative proposes a return to a “new normal.” What is “normality” for you? And what “normality” would you like to return to?
C.B.: It's a broad question, but we can link it to our specific context. Before the pandemic, our platform opposed a “previous” normality linked to an economic system based on extensive growth and constant expansion. One of the areas in which the repercussions of this system can be directly observed is the management of the territory, where the tendency to urbanize and build generates, among other consequences, the loss of fertile soil. We also questioned the concept of the neighborhood as a space in which everything can be commercialized: heritage, streets, life in common, housing, etc. We would like to move towards a new normal in which construction responds to real needs, and not to speculative purposes. A normality in which people can access decent housing. We would also like the design of cities to value green infrastructure as an element that can improve our daily lives, as has been evident in this pandemic. Open spaces should be understood as places in which common life can develop. Referring to the principles of ecofeminism, it would be desirable to create a society in which it is normal to protect life, cultural heritage and territory.
C.V.: In what way can the crisis (environmental, health, economic, etc.) that we are experiencing help us conceive other possible futures? How can we rethink the city model and the forms of coexistence in the urban context?
C.B.: First of all, we believe that confinement (without wanting to idealize it, because it has been a very hard experience for many people) has allowed us to reflect on the spaces in which we live, both public or common and domestic or private. We have seen how, for productivist reasons, that is, with the intention of maximizing the economic benefits of an asset such as land, housing has been designed, built (and, later, subdivided and rented) that did not take into account the needs humanities nor what, from the perspective of feminist urbanism, is called “the reproductive sphere.” On the other hand, the common spaces within the housing blocks are almost totally wasted places, both on an environmental level (green roofs could be made or solar panels installed, for example), and on a social level, because they could be used to generate community. On the other hand, this crisis can also help us rethink public space models. What are so many hard squares, without any type of vegetation, that are so common in our cities, when confinement has shown us that we appreciate and even long for green spaces? It would also be necessary to review the design of the gardens, which are often highly sectorized and in which the interaction between people and biodiversity is minimal. Furthermore, we think it is important to rethink mobility. For example, in Benimaclet the flow of cars that characterizes the Ronda Norte is very problematic and unsustainable. From our point of view, this space of the ring could be reconfigured by reducing the speed of vehicles, creating transversal pedestrian connections, promoting the bicycle lane... and thus generating a friendlier place, in which the priorities are not only speed and the straight line, which are what have inspired the designs so far. But, we cannot forget that we are not starting from a blank paper: that the territory, despite the fact that it weighs on us, has already been modified and that, perhaps, we do not have to impose a new layer, but rather work from what there is now. build, calmly and collectively, new responses to the problems inherited from previous times. Likewise, we believe that there have been some efforts by local governments to promote sustainable mobility, but even more courageous measures would be needed to gain ground over the car.
C.V.: A few weeks ago your platform organized a demonstration/celebration in the square and through the streets of the neighborhood. What did it consist of? How can we reinvent citizen action strategies in the neighborhood and in cities in times of pandemic?
C.B.: On July 16, we organized a press conference in the morning in Benimaclet Square to celebrate the “no” of the Valencia City Council to *Metrovacesa's PAI proposal. There we once again defended declassification as a legal and viable solution, as maintained by a recent report from the University of Valencia*. In the afternoon we took a tour of the neighborhood until we reached the Skylight Garden, a green space that we have enabled and that we collectively care for, where a manifesto was read. We also created an information point in the square about the participatory planning process Repensamos Benimaclet, in which our platform actively participates. We were able to create an atmosphere of coexistence with music and social interaction, while adopting preventive health measures. Perhaps these are not new strategies for citizen participation, but we believe that the symbolic appropriation of the plaza and the Tragaluz garden can be a way to claim another vision for our neighborhood. This last place is particularly significant, because not only has a green space been created where others want to build buildings, but it is also being self-managed by the residents of the platform. Furthermore, we find it very positive to see that events do not have to be scheduled so that the garden can be used by the inhabitants. Reappropriating vacant spaces, which are the result of an obsolete speculative model, has a lot of value.
C.V.: Perhaps, more than not generating new formulas, it is important to build continuity. Your movement and its demands continue to be present and visible, despite the pandemic and social distancing. What are the future lines of action of the platform?
C.B.: One of the projects we have in mind is to plant fruit trees in some areas interested in the PAI in collaboration with the *Grama collective, which continues the work started by the Benimaclet food bank. The idea is to take advantage of unused spaces to produce food for people who may need it. In addition, we continue to be involved in the participatory process We Rethink Benimaclet so that our visions on the planning of the neighborhood are taken into consideration.
----------
By following this link you will find more information about the report.